apio 的个人资料LEMURCITA照片日志列表更多 ![]() | 帮助 |
|
1月16日 Passa el tempsMoltes coses han
passat d'ençà que vaig escriure l'últim cop. No puc dir que sigui feliç, però almenys ara estic tranquil.la. 7月31日 Cant a la vidaCanvis, canvis, canvis i més canvis. La vida és plena de canvis.
Seré capaç jo de canviar al seu ritme?
He trigat molt ha donar-me'n compte, però resulta que no puc ser una simple espectadora de la meva pròpia vida. No puc ajunyar-me i mantindrem impassible. En el fons crec que sempre ho sabut, encara que m'enganyava pensant que podia viure sense sentir.
M'he negat tantes coses m'han negat tantes d'altres, que crec que havia aprés a viure sota mínims. Només alimentava el cos mai l'ànima. Convençuda que només era matèria orgànica avocada a la descomposició.
Però més val tard que mai. Ara començo a entendre que la vida està per això, per viure-la. 4月23日 Viatge a LondresEl viatge a Londres ha estat intens, la paraula és intens. Masses visites en tant poc temps. Cosa que va fer que volguéssim aprofitar les nits al màxim. I no cal ser un geni per saber que farra de nit més classes durant la dia fan vida de zombi. Londres m'ha encantat ¡hi haig de tornar!. Però sense visites ni classes, només per fer el turista. En guardaré un bonic record, això ha servit per apropar-nos més i conèixer-nos millor. Tots son gent molt maca, és una pena que això s'acabi i molts d'ells se'n tornin al seu país. Però no em vull posar malenconiosa, ha estat una setmana molt divertida i jo almenys m'he rigut d'alló més. Mind the gap a tots! 3月20日 sense noticies de miHo sé fa la tira i la lira que no escric, perdoneu. La vida ha canviat molt. Ja he acabat la carrera, si ja era hora, ho sé, però li vaig agafar carinyo això de ser estudiant. El màster va vent en popa, ja ja ja, d'acord, no fa gràcia. I en menys d'un mes ens anirem a Londres per motius d’estudis que queda clar, que una no es una bandarra. A l’endemà d’acabar la carrera ja tenia feina. Treballo en una consignatària, que us quedeu igual, ho sé. ELS CONSIGNATARIS són els que representen els interessos del navier a cada port. Doncs, que esteu igual ¿veritat? que vaja, que em dedico a l'exportació i importació en vaixells. Més concretament ara e començat en el tràfic de Cuba. Cuba lliure, amics i amigues. Em fa pena, perquè d'ençà que vaig començar que no puc veure als amics de la uni, i alguns fins i tot els trobo a faltar. He dit alguns. Per la resta, tot continua igual, igual de grillada, es clar. M'encanta aquest moment que estic vivint. Fora núvols negres Benvinguda esperança. 12月6日 Si sóc bona, que t'ho juro, tia, o sigui, que ho sóc.Què fort, tia! que fort! és d'allò més frepant, què no ho saps? Tia estàs a la lluna de València. No m'ho puc creure, tia. Si senyores i senyors, creia que després de deixar l’institut no hauria de tornar sentir tantes vegades "tia" en una mateixa conversa. Però sembla que el vells tenen raó la joventut d'ara estem apollardada, dispensin el barbarisme, però és l'únic terme que li escau. Si senyors, dues paves de 23 o 22 anys, es varen passar tota la tarde amb la cançoneta de "sí, tia, si" i el "t'ho juro, tia". Collons! estava a punt de girar el cap 180 graus i dir-les, "Has visto la que ha hecho la guarra de tu hija". encara que haig de confessar que la pitjor part se la dut el meu acompanyat, el pobre al minut 3 d'entrar allà ja volia fugir esperitat. Però com queia la que queia, ens hem tingut que aixoplugar i aguantar la conversa. Al cap de 5 minuts, ell deia que no li importava tant agafar una pulmonia, qualsevol cosa per sortir d'allà. Però una servidora que té una salut deplorable i unes ganes de fotre al personal incommensurables, la tret la idea de sortir i buscar asil polític a una altra banda. Al cap de 20 minuts, ell ja no ha pogut més i ha marxat cap a la barra, pobret, ha vingut desfet quan el cambrer li ha dit "tranquil, no pateixis, ja us el porto a la taula". Llavors he aplicat la tècnica si no pots amb l'enemic, trencar-li les cames. és una estratègia com qualsevol altra, que consisteix en el fet de quan algú t'empipa d'allò més, és agafar les coses i seure’t a amb elles i ficar-te en la seva conversa i de tant en tant deixar anar coses com "doncs, a mi m'agrada l'olor de la sang" o "el dolor està infravalorat, es poden aconseguir moltes coses amb el dolor". Al cap de pocs minuts, una s'ha en recordat que tenia que fer un encàrrec i l'altra gustosament l'ha acompanyada a fer-lo. ¡I això que plovia a bots i barrals! Ha estat molt bé, no pel fet d¡acollonir a aquelles dues, sinó per la cara del meu acompanyant quan he agafat les coses i m'he assegut amb elles. I són aquestes petites coses que em fan sentir viva, mira que en soc de simple. 11月28日 L'IPC de la vidaEls dies se’m fan cada cop més feixucs, no tinc ganes de res. Creia que podria aguantar un any més en aquesta merda de situació, però amb aquest, ja en fan quatre. Em pregunto quanta merda més seré capaç de empassar? La veritat és que la primera en sorprendràs sóc jo mateixa. Fa quatre anys, quan tot això va començar a supurar, no hagués donat ni un duro, i mira al setembre van fer quatre anys. Ma mare diu que aguanti que només serà aquest any, aquest serà al darrer, però no ho sé, ara ja no tinc il·lusió per res. Si continuo, és per pura inèrcia, més que un altra cosa. Però cada vegada em costa més aixecar-me pels matins. I torno a tenir aquells mals pensaments, que creia que no tindria mai més. Un any? En porto quatre, i això havia de ser temporal. Aguantaré un any? A vegades penso que estic pagant un preu massa car. Val la pena? La meva salut, la meva felicitat, el meu benestar, no són un preu massa alt? 11月27日 Mal de camesÚltimament he fet molts kilòmetres. No m’agrada fer exercici, sempre ho he dit passar-me hores en un gimnàs no està fet per mi. Tampoc està fet per mi qualsevol esport que contingui unes mínimes regles. Ja que m’ encanta saltar-me les regles, ho reconec sóc una mica tramposeta. Caminar, no es que m’agradi gaire, si normalment camino es per estalviar-me els diners del tiquet de metro, no per un altre cosa. Però quan estic angoixada, quan la pena m’inunda, i estic a punt de petar, o pitjor a punt de rendir-me. Poso qualsevol excusa, anar a la biblioteca, anar a fer un cafè amb les amigues, anar a casa d’un amic,… i em poso unes sabates còmodes, agafo el mp3 i una pila (no fos cas que em quedés sense música a mitja passejada) i començo a caminar. A cada pas l’angoixa es va fent més minsa. La sola de les meves sabates a cada passa es va menjant la desesperació, la por, la tristor i la congoixa. Quan ja porto un hora caminant, la meva carrega comença a pesar menys, em sento més alleugerida. I llavors, quan ja tinc la suficient energia espiritual com per poder enfrontar-me a la vida, torno cap a casa. Des de fa uns dies que em fan mal les cames de tant de caminar. Però demà hi tornaré, ja que és l’única manera que conec de calmar aquest dolor. 11月23日 TraïcióLentament, et vas anar ficant en les nostres vides. No ens vàrem ni donar compte que ja eres un de nosaltres, un més. Ja no recordàvem com era abans de que tu no hi fossis. Vas ser tan subtil i tan hàbil. Això si que t’ho hem de reconèixer, no vàrem veure les teves intencions fins que el teu pla va estar enllestit. Massa tard, va ésser massa tard. Ja no hi havia marxa enrera poc a poc ens havies captivat, eres un autèntic encisador de serps. I quan ja tots érem menjant de les teves mans, ens vas trair, ens vas vendre el millor postor. I tot per un plegat de diners i tot per les teves ànsies de reconeixement. I encara ara hi ha alguns que et defenen, que et disculpen, que et protegeixen. Doncs. ho reconec, ets més llest que tots nosaltres junts. Ens has ben enredat, però també t’ho dic ara amb la teva traïció t’has ben bé descobert. Només et dic que em trec el barret davant la teva argúcia, ets el millor maquinant i conxorxant, però ja t’aviso ara, si ho tornes a fer, ni tot l’enginy del mon et podrà salvar. 11月16日 IlusionesMe desperté en medio de la noche, y no estabas ahí. Lo cierto es que nunca estuviste allí, pero aquella noche me estremeció la soledad de la cama. Me levante y te busque por toda la casa, aunque sabía que por mucho que recorriera la casa no te encontraría allí. Te llamé, te llamé por tu nombre, tu nombre salió lentamente de mis labios, pero no contestaste, nunca contestaste. Me senté en el suelo de la cocina y me puse a llorar. Llorar como no había llorado en mi vida, derrame ríos de lagrimas por ti. No podía ser, no podías haber sido solo una fantasía. No podía haber desperdiciado toda mi vida detrás de una quimera. Pero así era, tú nunca estuviste ahí, nunca me abrazaste, nunca me besaste y nunca me amaste. Y al comprobar lo que eso significaba, al comprobar que yo jamás había amado, desaparecí. 8月17日 En tu fiesta me plantéPues ya fue, ya se celebró y ya se recogió. El cumple de Laurita fue ayer, a partir de ahora, ya no la llamaré Laurita, la llamaré señora Laura. Y eso que es un año más joven que yo, que sí llega a ser mayor, ni les cuento lo que la llamaría. El ágape se celebro en la paradisíaca playa de Montgat, a las 22 horas zulú (zulú zumbón). En la fiesta no faltaron refrescos, patatas chips, sadwiches y columpios. También hubo momento para jugar con las velitas, la pelotita y con las bolsas de patatas. No hubo música, pero como diría Felipe González “ni puta falta que hace”. Eso seguro que nos hubiera estropeado las charlas, que fueron desde la vida alienígena hasta las medusas mutantes de 7 metros y 19 toneladas. Por supuesto, también se habló de sexo. Y como no, no se acaba una fiesta sin que yo me haga daño. Está vez no me caí, bueno me caí un poquito, vale tropecé, ya está bien ¡Lo confieso, parad ya! Me comí todo el columpio ese de cuerdas y ahora mismo tengo toda la pierna y el píe en carne viva. ¡Felicidades Laura!, y gracias por una fiesta tan estupenda. 8月4日 Palitrokes (La lucha definitiva)El combate de palitrokes tuvo lugar en otro lugar y en otra hora. Porque la
buena de Lemurcita haciendo gala de la fama que la precede, dio todas las
indicaciones mal. El resultado es lo de menos, lo importante es, que las bravas estaban muy ricas, que la compañía era muy grata, al fin y al cabo yo estaba entre ellos. Y que un señor pasado de vueltas me regaló 2 euros. Lo sé, lo sé, la foto es de un futbolín pero Lemurcita también se equivocó de deporte. Pero también jugamos a los palitrokes (billares)y a los pinchos morunos (futbolines) y al teto (me niego a explicarlo). Que se le va a hacer, no todo podían ser virtudes en Lemurcita, algún defecto tenía que tener. Lua, Raúl, Laura, August Y señor pasado de vueltas, muchas gracias. 8月2日 Confía en mí- Amiga: Oye Apio, podrías hacerme un favor. 8月1日 PalitroqueandoQuizás alguno de ustedes recuerden una película en que trabajan Pablo Nuevohombre y Tomás Crucero, que va sobre un juego de mesa. No, no me refiero, a “nueve parchises y medio”, ni a “scatergoris total” ni “cruedo: beginnings”. Me refiero a un juego en que hay una mesa llena de bujeros ande se ponen unas pelotitas de colorines o ralladas y se juega con unos largos palitroques. Si, Efectivamente, me refiero a las damas(Te vas a reír de tu pata madre, graciosote). 6月2日 TRIPOD
1月31日 MatineroMatineroHacía mucho tiempo que no madrugaba, y este viernes me tocó hacerlo. 12月23日 Mensaje navideño de su majestad el lémur norteñoFelices cavidades y Prospero porompompero a todos, LEMURCITA les desea cosas y tal, y espera pues,... lo que siempre se dice en estas fechas: Amor, Salud, Dineruqui, Felicidad, Sexo hasta reventar, la bajada del precio del costo y el alcohol, la desaparición de los políticos y lameculos del mundo, el fin de los programas del corazón y de los casposos que en ellos salen, el aumento de salario que tanto nos merecemos, la bajada de los precios,... Uy, ya me he emocionado, maldito cava catalán, ¿eh? Pues eso ¡Felices fiestas y cascarla! 11月28日 Interpretador de sueños Apio 2.0Hoy he soñado en negro. mucha gente dice que sueña en blanco y negro, pues yo hoy he soñado en negro solo. Supongo que la falta de blanco, debe significar algo, carencia de calcio, quizás. Por si acaso hoy desayunaré un buen vaso de leche y una tostadita con queso. 11月9日 De ratones colorados- ¡niño! ¿no tendrás otro ratón por ahí? 10月24日 tempus fugit- es increíble como pasa el tiempo. - segundo a segundo - si, claro, pero me refería que ... bueno... ya sabes, que no te das cuenta y ¡plum! han pasado 3 meses. - ¿plum? - sí, ¡plum! - 3 meses pasan uno de tras del otro, primero uno, después el dos y el tres viene irremediablemente. - eso, mismo, es lo que yo decía, irremediablemente viene el tres. - ¿me estás intentando decir? que este mes tampoco me puedes pagar - lo que yo digo, entre tu y yo hay un... no sé que. - si, yo sé perfectamente, lo que hay, lo que hay exactamente es una deuda de 800 euros. 6月24日 Pienso, luego menstruo- Hola |
|
|