Ho sé fa la tira i la lira que no escric, perdoneu.

La vida ha canviat molt. Ja he acabat la carrera, si ja era hora, ho sé, però li vaig agafar carinyo això de ser estudiant.

El màster va vent en popa, ja ja ja, d'acord, no fa gràcia. I en menys d'un mes ens anirem a Londres per motius d’estudis que queda clar, que una no es una bandarra.

A l’endemà d’acabar la carrera ja tenia feina. Treballo en una consignatària, que us quedeu igual, ho sé. ELS CONSIGNATARIS són els que representen els interessos del navier a cada port. Doncs, que esteu igual ¿veritat? que vaja, que em dedico a l'exportació i importació en vaixells. Més concretament ara e començat en el tràfic de Cuba. Cuba lliure, amics i amigues.

Em fa pena, perquè d'ençà que vaig començar que no puc veure als amics de la uni, i alguns fins i tot els trobo a faltar. He dit alguns.

Per la resta, tot continua igual, igual de grillada, es clar. M'encanta aquest moment que estic vivint. Fora núvols negres Benvinguda esperança.