Moltes coses han passat d'ençà que vaig escriure l'últim cop.

Ara sé a què es refereixen quan parlen de tranquil·litat. Encara no m'hi he fet del tot. No sé, és com si esperes que en qualsevol moment passes quelcom que fes trontollar el meu petit mon.

També he fet petites descobertes sobre mi mateixa, algunes no m'han agradat d'altres m`han sorprès i les altres...les altres encara no sé com catalogar-les.

Pensava que al deixar tot enrere i començar a viure, tot seria fabulós, espitós i alegre. Però em costa haver d’acceptar que la vida no és una muntanya russa d'un parc d'atraccions. Però és així, hi ha dies en la vida que simplement no passa res. res de res. Ni res bó, i sobretot, ni res de dolent. I encara no sé si això està bé o és que m'estic perdent pel camí. És difícil caminar sense guia en una autopista que la gent sembla que fa temps ja van agafar.

No puc dir que sigui feliç, però almenys ara estic tranquil.la.